Jugant al desert del Sàhara, Erfoud, Marroc
El Sàhara (en àrab الصحراء الكبرى, aṣ-Ṣaḥrāʾ al-Kubrà, literalment 'el Gran Desert') és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica. Amb més de 9 milions de km², és el desert no polar més gran del món. Abasta la major part d'Àfrica del Nord, aproximadament el 27% del continent africà, cosa que el fa tan gran com Europa o els Estats Units. El Sàhara s'estén des del Mar Roig, incloent-hi parts de les costes mediterrànies, fins a l'Oceà Atlàntic. Vers el sud està delimitat pel Sahel, un cinyell de sabanes semiàrides situat al nord de l'Àfrica subsahariana. En aquest desert s'han filmat infinitat de pel·lícules i reportatges.
L'aridesa ha dominat el Sàhara des de fa uns 3 milions d'anys. Alguna de les seves dunes de sorra poden superar els 180 metres d'alçada.
Els límits del Sàhara són l'Oceà Atlàntic per l'oest, l'Atles i el Mediterrani pel nord, el mar Roig i Egipte per l'est, i el Sahel pel sud. El Sàhara s'acostuma a dividir en Sàhara occidental, Muntanyes d'Ahaggar, Muntanyes del Tibesti, Muntanyes d'Aïr (una regió de muntanyes i elevats altiplans del desert), el desert del Teneré i el desert Líbic (la regió més àrida). El punt més alt al Sàhara és l'Emi Koussi, un volcà de 3.415 metres situat a les muntanyes del Tibesti, al nord del Txad.
El Sàhara divideix el continent africà en dues parts, la Nord i la subsahariana. La frontera sud del Sàhara està marcada per una franja de sabanes semiàrides anomenada Sahel, al sud del Sahel es troba la regió més exuberant del Sudan (no confondre amb l'estat del mateix nom) i la conca del riu Congo. La major part del Sàhara són hamades, grans altiplans plens de roques, mentre que els ergs, les grans formacions de dunes de sorra que associem amb el desert, només representen una petita part de la seva superfície.
La gent ha habitat les vores del desert des de fa milers d'anys,[4] des de l'últim període glacial. El Sàhara era llavors un lloc molt més humit que avui en dia, s'han trobat més de 30.000 petròglifs que representen una gran varietat d'animals, molts de zones humides com el cocodril. Una gran part d'aquest art rupestre es troba a la serralada de Tassili n'Ajjer (Algèria) i avui dia és un Parc Nacional declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1982 i reserva de la Biosfera el 1986. A més l'any 2002 es van trobar cocodrils supervivents d'aquesta època al desert de Mauritània que van deixar astorats els científics.[5]
També s'han trobat fòssils de dinosaures com per exemple Afrovenator abakensis o l'Ouranosaure. El Sàhara actual ja fa temps que no té una vegetació exuberant, excepció feta de les ribes de la vall del riu Nil, uns pocs oasis, i les serralades del nord, on les plantes mediterrànies, com l'olivera poden créixer. La regió ha estat així des de fa aproximadament 5.000 anys.
Els grups ètnics dominants al Sàhara són diferents pobles amazics com les tribus tuaregs, diversos grups amazics arabitzats com els Maure de parla hassania (moros, també coneguts com a sahrauís), i diversos grups ètnics africans de raça negra, com els toubous, els nubis, els zaghawas, els kanuris, els peul, els hausses o els songhai.
Al Sàhara també hi ha ciutats importants com Nouakchott, la capital de Mauritània; Tamanrasset, Ouargla, Béchar, Hassi Messaoud, Ghardaia, i El Oued a Algèria; Timbuctu a Mali; Agadez al Níger; Ghat a Líbia; i Faya-Largeau al Txad.
El nom prové de la paraula àrab per designar el desert: (صَحراء), ṣaḥrā´ (صحراء صحراء (?·pàg.); /sˤɑħrɑːʔ/).[6][7] La denominació Teneré que s'aplica a la part central del Sâhara és una paraula amaziga, dels tuaregs que l'habiten, que significa desert de sorra. Els romans anomenaven «terra deserta» el territori al sud de Cartago. Fins al segle xix no es va generalitzar el nom de Sàhara per a tot el territori. El nom àrab és Bahr bela ma (mar sense aigua).
El Sàhara cobreix gran part d'Algèria, el Txad, Egipte, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, Níger, el Sàhara Occidental, el Sudan i Tunísia. És una de les tres províncies fisiogràfiques (regions amb una geomorfologia específica) en què es divideix Àfrica.
Els accidents geogràfics del desert han estat modelats pel vent (erosió eòlica) o per les pluges ocasionals, i inclouen dunes de sorra i camps de dunes o mars de sorra (ergs), altiplans de pedres (hamades), planes de grava (regs), valls seques (uadis), les llacunes salades estacionals (Shatts o Chotts)[8] o formes de modelat més inusuals com les estructures de Richat d'Ouadane a Mauritània.
Diverses muntanyes extremadament àrides i cadenes muntanyoses, moltes d'origen volcànic, s'aixequen al desert, com per exemple les Muntanyes d'Aïr, l'Ahaggar, l'Atles saharià, el Tibesti amb l'Emi Koussi que amb els seus 3.415 m és el pic més elevat del Sàhara, el massís d'Adrar des Ifoghas o els turons de la Mar Roja.
Tripoli, Medina, Libya (12/2010)
Tripoli (Arabic: طرابلس Ṭarābulus)- also طرابلس الغرب Ṭarābulus al-Gharb Libyan vernacular: Ṭrābləs pronunciation; derived from Τρίπολη; the Greek word for three cities in Greek: Τρίπολις Tripolis) is the largest city and capital of Libya.
The Tripoli metropolitan area (district area) has a population of 1,065,405 (2006 census). The city is located in the northwest of the country on the edge of the desert, on a point of rocky land projecting into the Mediterranean Sea and forming a bay. Tripoli was founded in the 7th century BC by the Phoenicians, who named it Oea.
Tripoli is the largest city, the principal sea port, and the largest commercial and manufacturing center in Libya. It is also the site of Al-Fateh University. Due to the city's long history, there are many sites of archaeological significance in Tripoli. The climate is typical Mediterranean, with hot, dry summers, cool winters and some modest rainfall.
The city's old town is still unspoiled by mass-tourism, though it is increasingly being exposed to more and more visitors from abroad, following the lifting of the UN embargo in 2003. However, the walled Medina retains much of its serene old-world ambiance. The Assaraya al-Hamra (the Red Castle), a vast palace complex with numerous courtyards, dominates the city skyline and is located on the outskirts of the Medina. There are some classical statues and fountains from the Ottoman period scattered around the castle.
The Gurgi and Karamanli mosques, with their intricate decorations and tilework, are examples of the artistic skills of local craftsmen. Just outside the Gurgi mosque is the Arch of Marcus Aurelius, the only surviving Roman monument in the city. More and more palaces (especially from the Karamanli period) are also being restored and opened to the public. The basic street plan of the medina was laid down in the Roman period when the walls were constructed as protection against attacks from the interior of Tripolitania, and are considered well planned, possibly better than modern street plans. In the 8th century a wall on the sea-facing side of the city was added.
Three gates provided access to the old town: Bab Zanata in the west, Bab Hawara in the southeast and Bab Al-Bahr in the north wall. The city walls are still standing and can be climbed for good views of the city. The Bazaar is also known for its traditional ware; fine jewelery and clothes can be found in the local markets.
Egyptian Mud Brick Village, Al Qasr Old Town القرص Dakhla Oasis - Egypt
Let's take a look around the ancient mud brick village of Al-Qasr in Egypt.
Dakhla Oasis,الداخلة,el-Daḵla,Al Wāḩāt ad Dākhilah,Dakhleh,the inner oasis,واحة الداخلة,Dachla,ad-Dachla,Ad-Dakhla,oasis d'Égypte,נווה המדבר דאח'לה,נווה המדבר הפנימי,დახლა,Dachlos oazė,Dakhlaoase,Ad-Dachila,Дахла,Dakhla
New Valley Governorate,محافظة الوادي الجديد,Muḥāfaẓat al-Wādī l-Ǧadīd,الوادي الجديد (محافظة),Вадзі-эль-Джыдыд (мугафаза),Уади ал Джадид,Governació de Wadi al Jadid,Al-Vádí al-Gadíd,Gouvernement al-Wadi al-dschadid,Al-Wādī al-Jadīdi kubernerkond,Nuevo Valle (gobernación),Provinco Nova Valo,Al-Ŭadi al-ĝadid,استان وادیالجدید,Gouvernorat de la Nouvelle-Vallée,알와디알자디드 주,Al Wadi al Jadid Govecrnorate,Governatorato di Wadi al-Jadid,ახალი ველის მუჰაფაზა,Mkoa wa Bonde la Mpya,Al-Wādī al-ǧadīd,Naujojo Slėnio muchafaza,अल वाडी अल जदिद प्रदेश,محافظة الوادى الجديد,Nieuwe Vallei,ワーディー・ゲディード県,صوبہ نویں وادی,Nowa Dolina,Vale Novo (província egípcia),Новая Долина (мухафаза),New Valley Govrenorate,Al-Wádí al-Džadíd,Нова Долина (гувернорат),Al-Wadi al-Jadid,Nya dalen,Yeni Vadi (il),Нова Долина (губернаторство),Al Wadi al Jadid (lalawigan),新河谷省
Libyan Desert,الصحراء الليبية,Лібійская пустэльня,Либийска пустиня,Desert Líbic,Ливи пушхирĕ,Libyjská poušť,Diffeithwch Libya,Libyske Ørken,Libysche Wüste,Liibüa kõrb,Desierto Líbico,Libiako basamortua,Désert Libyque,Fàsach Libianach,Deserto de Libia,리비아 사막,Libijska pustinja,Gurun Libya,Deserto Libico-Nubiano,מדבר לוב,ლიბიის უდაბნო,Ливия шөлі,Libijos dykuma,ლიბიაშ ტიოზი,Libische Woestijn,リビア砂漠,Den libyske ørken,Pustynia Libijska,Deserto da Líbia,Deșertul Libian,Ливийская пустыня,Shkretëtira e Libisë,Líbyjská púšť,Либијска пустиња,Западна пустиња,Libyan aavikko,Libyska öknen,Libya Çölü,Лівійська пустеля,利比亚沙漠
Tourism in Egypt,السياحة في مصر,Turismus v Egyptě,ტურიზმი ეგვიპტეში,Туризам у Египту,Turism i Egypten
Egypt,Egypt (Country),مصر,Miṣr,Arab Republic of Egypt,جمهورية مصر العربية,North Africa,Meusé,Egipte,Arabiese Republiek Egipte,Dschumhūriyyat Misr al-ʿarabiyya,Igyipt,Ägypte,ግብፅ,ምጽር,ምሥር,Ægypt,Мысры,Ара́ҧ Респу́блика Мы́ср,Echipto,Republica Arabe d'Echipto,ܡܨܪܝܢ,Eghiptu (Misirii),Eghiptu,Èg•ipte,Exiptu,República Árabe d'Exiptu,Ehipto,Tetã Ehipto,Misir Ərəb Respublikası,Misra,Misra ka Arabu Fasojamana,মিশর,Mesir,Republik Arab Mesir,Ai-ki̍p,Ai-ki̍p A-la-pek Kiōng-hô-kok,Jumhūrīya Misr al-'Arabīya,Мысыр,Египет,Мысыр ғәрәп республикаһы,Егіпет,Эгіпет,Ара́бская Рэспу́бліка Эґі́пет,Арабска република Египет,Ägyptn,ཨའི་ཅི།,Egipat,Arapska Republika Egipat,Republik arab Egipt,Egipt,Ejipt,Эгипет,República Àrab d'Egipte,Yr Aifft,Gweriniaeth Arabaidd yr Aifft,Aifft,Egypten,Ægypten,Ägypten,Al Misr,މިޞްރު,Ííjip,Egyptojska,Egiptus,Αίγυπτος,Αραβική Δημοκρατία της Αιγύπτου,Egipto,República Árabe de Egipto,Ŷumhūriyyat Miṣr Al-ʿArabiyyah,Egiptujo,Araba Respubliko Egiptio,Egiptio,Egitu,Repúbrica Árabi de Egitu,Egyptaland,République arabe d'Égypte,Egypte,Egjit,Republiche Arabe dal Egjit,An Éigipt,Éigipt,Poblacht Arabach na hÉigipte,Yn Egypt,Eajipt,Egipet,An Èipheit,Èiphit,Exipto,埃及,ઇજિપ્ત,Âi-khi̍p,Иҗибдин Араб Орн,이집트,이집트 아랍 공화국,'Aikupika,Եգիպտոս,Եգիպտոսի Արաբական Հանրապետություն,मिस्र,मिस्र अरब गणराज्य,Egyptowska,Egiptia,Egypto,Republica Arabe de Egypto,IGibhithe,Arabíska lýðveldið Egyptaland,Egitto,Repubblica Araba d'Egitto,מצרים,רפובליקת מצרים הערבית,ಈಜಿಪ್ಟ್,Ejiptu,ეგვიპტე,مِسر,Мысыр Араб Республикасы,Ejyp,Misri,Египет Араб Республика,Misiri,Еги́пет Ара́б Респу́бликасы,Ayifto,Repúvlika Araba de Ayifto,Мисри,Ара́б Респу́блика Еги́пет,Aegyptus,Arabica Aegypti Res Publica,Ēģiptes Arābu Republika,Arabesch Republik vun Egypten